El disseny diu «ELEGANT» en vertical, amb lletres verdes i grogues. A baix, a la dreta, hi ha un arbre verd de formes entrellaçades i detallades. La tipografia informal i un poc desgastada deixa clar que aquí no venim a fer planta. La gràcia és mirar «ELEGANT», veure l’arbre i acabar llegint-hi «gegant».
«Gegant des pi» vol dir «gigante del pino» en castellà. És el nom del disseny, encara que la frase no apareix escrita a la il·lustració. El pi posa la pista i l’«ELEGANT» vertical remata el joc: entre «gegant» i «elegant» només balla una lletra. Una beneitura ben pensada, vaja.
És per a qui veu un pi davall la paraula «ELEGANT» i ja ha entès sa feta. També per a aquell amic que es presenta ben mudat i als cinc minuts ja parla com si fos a plaça. Si l’has d’explicar, basta dir: «gegant, elegant… mira es pi». I deixar que hi arribi tot sol.
